Al disc dur nou, quina cosa més lletja i retro és la primera impressió, després d'una instal·lació més complicada i manco vistosa que la d'Ubuntu. Amb preguntes, diàlegs i indicadors de progrés més tècnics i complicats d'entendre sense uns coneixements de grau baix/mig i de vegades alt. I amb la que he tingut des del començament bastants problemes per instal·lar els drivers propietaris d'Nvidia i el gestor d'arrancada.
La primera hora davant la Mandriva i el KDE (que ja havia provat amb altres distribucions de butxaca) va passar pensant en tornar a formatejar i ficar la Natty d'Ubuntu.
Un pic cercada, a la desesperada i sense massa ganes (és la primera entrada del google), una guia (dolenta) de per on podia començar per arreglar això, amb sa gràfica configurada, còdecs instal·lats, compiz rutllant, emerald, menú diferent al de Win..., aparença d'escriptori innovadora, finalment puc tenir sa sensació al meu server de que no visc als 90, o a una favela de la Pampa argentina (amb perdó).
Idò, visualment acomodat i amb uns coneixements mínims del sistema, crec que tiraré endavant amb el servidor Mandriva 2010.2. Distribució basada en RedHat de la que puc, sobre tot, aprendre coses noves.
Primers pasos:
* Puc llençar sa meitat del software que du de sèrie.
* Passar-me per kde-look.org
*
* Instal·lar java i poder compilar.
* Arreglar l'arrencada del sistema per bootejar des del disc nou per defecte.
* ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu